Vols estár informats? Pots subscriure't al meu RSS feed . Gràcies per la teva visita!

L'any passat l'organització del medi Marato de Petrer, va tenir un gran detall amb nosaltres, no només vam ser ben rebuts en l'esdeveniment, sinó que a més ens va ser assignat el dorsal número 1. Doncs bé, aquest any, vam ser convidats a la carrera, i com era el seguno any que participàvem, ens van assignar el dorsal número 2.
Aquest gest juntament amb la tremenda acollida i hospitalitat que rebem fan d'aquesta prova una de les mes importants del calendari de l'any, i que des d'aqui recomano a tothom que vulgui passar un bon dia, i gaudir d'una carrera exigent.
Quant a la crònica de la prova, bé, des que som un més en la família ens costa una mica més de temps moure'ns tots, i aquest va ser el motiu que arribéssim a la carrera amb el temps més just que mai, fins al punt que va ser arribar al final del gran grup de participants, i donar-se la sortida, no se si va ser casualitat o que l'organització ens estava esperant.
La prova va discórrer pel circuit habitual, comptant que zones planes, té poques, sempre fa pujada o avall, el que fa que els quilòmetres passin amb rapidesa. Quan ens vam adonar, haviem fet i les tres voltes i entràvem a meta.
El més important va ser el reconeixement que amb els anys anem rebent, a més de la companyia dels amics que viuen per la zona, i que no es van perdre aquesta oportunitat de poder estar tots junts.
Amb el pas del temps, crec que el veritablement important no és que Maria i jo fem una o altra prova, amb més o menys quilòmetres, més o menys dura, si no el que ella, des de la seva carro va transmetent.
Avui la Síndrome de Rett és una mica menys desconegut.
Per finalitzar, us deixo el video de la cursa, perquè pogueu gaudir-ne tant com ho vam fer nosaltres. Gràcies per estar sempre ahi.

Josele i Maria ...