UNA IMATGE VAL MÉS QUE .....

Vols estár informats? Pots subscriure't al meu RSS feed . Gràcies per la teva visita!

Maraton 2009

Maraton 2009

Vull aprofitar l'ocasió per fer un petit homenatge a una persona a qui tinc molt a agrair. Encara puc recordar amb exactitud la primera marató que va fer, al quilòmetre 30 va parar, no podia més, el córrer no li va bé, i mira que ho intentava, però per molt esforç que posava, no aconseguia ficar els quilòmetres necessaris. Com de vegades penso, mai saps si el que et passa és bo o dolent, només el temps és que que té la facultat de jutjar això.
Aquella experiència, li va fer formar part des de llavors de les maratons de València, però des d'una altra perspectiva. Aprofitant la seva condició de patinador que des de ben petit practica, i que l'ha portat a collir victòries en nombrosos campionats, així com ser entrenador de qui va ser, campió nacional de patinatge de velocitat, un dia va agafar 1 videocàmera, i va decidir formar part dels maratons, gravant integrament tots aquells en què participàvem algun dels germans Ferré.

Avui he decidit escriure aquest petit post per dir-vos que crec que això de tenir un familiar patinador, és una de les coses bones que em passen, perquè no cal avisar, sabem que sempre hi és, i quan agafa la càmera, només pregunta ¿com funciona això?

Aqui us deixo la foto del que a més de ser el meu cunyat, és un gran amic i company ...

Gràcies Ruyet ...

MARATÓ VALÈNCIA 2009

Hola amics, aqui us deixo el que gairebé ja és un clàssic, el video del marato 2009, espero que us agradi, que us transmeti les sensacions que vaig poder tenir al fer la totalitat de la prova amb la meva filla Maria, i amb la recompensa de la meta final.

Vull felicitar o agrair d'alguna manera a totes aquelles persones que han fet possible que Maria realitzés el seu segon marató, i intentaré Anomena a totes, fins i tot amb risc de deixar-me a algú, però crec que mereixen especial mencion: La societat esportiva Correcaminos, organitzadora de la prova, en especial el seu president, Paco, gràcies de cor per tot el que has fet per nosaltres, i per donar-nos el teu suport, a la Associació Valenciana Sindrome de Rett, per ajudar-nos, i representar a totes aquestes nenes que els ha tocat viure una malaltia que no hauria de patir mai ningú; Al gran equip Blue Line, els qui no només ens van regalar el carro en el qual va Maria, sinó que són unes increible persones, que pensen més en ajudar els altres que a si mateixos, sens dubte un gran exemple esportiu per a tots nosaltres; a la meva molt nombrosa família al complet, especialment als meus germans, Juan i Vicente que un dia fa molts anys, em van ensenyar el que era un marato, espero que m'acompanyin l'any que ve com feiem abans; al meu cunyat Rubio, aquest incansable patinador, per que gràcies a ell podem veure tots aquests vídeos; al meu amic Edi que tampoc es perd una, a la meva dona, i com no a totes aquelles persones que ens segueixen cursa rere cursa, i que espero que ho segueixin fent any rere any. Moltíssimes gràcies a tots, perquè sense vosaltres res d'això hagués estat possible ....

Maria i Josele

MARATÓ VALÈNCIA 2009

Maria

Maria

Hola amics, tan sols queden 4 dies perquè a les 9 del matí, uns 4000 atletes desafiem la mitica distància de 42 quilòmetres 195 metres. Diuen els entesos que farà bon temps, i una cosa molt important, no hara aire, que portem uns quants anys que el vent ens ha perjudicat molt.
Bé, vull des d'aqui donar anims a tots els que ens llegiu a que acudiu a animar-nos a tots, ja que no només estarem Maria i jo, si no molts més participants, als quals en els darrers quilòmetres els vindrà molt bé aquests crits d'alè que els ajudin a continuar donant un pas rere l'altre, a no aturar-se, a seguir fins creuar aquest arc de meta tan desitjat.
Als que participaran a la marato, només vull dir-vos que acabar la carrera, no només depèn d'haver entrenat bé, de portar els quilòmetres justos, ni pocs ni massa, la qual cosa és molt difícil, sinó d'estar convençuts que anem a fer la marato de principi a fi, i sobretot, que la marato no es corre amb les cames, si no amb alguna cosa molt més important ..... el cap. Intenteu recordar això quan us envaeixi el cansament. Res més, molta sort a tots, i ........ Ens veiem a la meta.

Maria i Josele ...